Amics i amigues, després de les vacances, període de l’any en el qual hom pensa en la fugacitat de la vida i es creu obligat a deixar algun llegat a aquelles persones que seguiran aquí quan ell marxi, em permetré recomanar-vos alguns plats o productes alimentaris dels quals sóc consumidor agraït des de fa bastants anys.
Les sardines en escabetx del Bar Restaurant Pacu – Pacu de Llançà (Alt Empordà). Al rovell de l’ou del port d’aquesta tranquil·la vila de la Costa Brava.
(Passeig Marítim, 5 – 972 12 03 92)
Els gelats Pastís de l’Àvia i Somni de Tramontana de Gelats Marco de La Jonquera (Alt Empordà). La seva única gelateria oberta al públic es troba a Figueres —sembla que gairebé només treballen per a restaurants— i no sempre tenen aquestes especialitats a la venda, però la primera, quan la fan, només la venen al seu local, no consta al seu catàleg de productes.
(http://www.gelatsmarco.com/)
(A Figueres, Carrer Pep Ventura, 17 – A la Jonquera, 972 50 74 54)
Els cigrons amb cansalada del Restaurant Can Quel de Foixà (Baix Empordà).
(http://canqueldefoixa.restaurantesok.com/?prov=Girona) (972 76 90 64)
El rus de la Pastisseria Massot de La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
(Plaça Major , 11 - 972 64 02 70)
La sobrassada de Cal Campaner de Camprodon (Ripollès). També al rovell de l’ou del poble, molt a prop dels Quatre Cantons i al costat del riu, però no la confoneu amb les cansaladeries per a turistes, és una botigueta senzilla i pulida. La seva producció es veritablement artesanal i limitada. Ah!, i estem parlant de sobrassada pirinenca...
(Carrer Isaac Albéniz, 9 – 972 74 05 24)
Els búlgars de la Pastisseria Pujol de Camprodon (Ripollès). Al bell mig del poble, al començament del carrer València, gairebé a una de les cantonades dels Quatre Cantons.
(Carrer València, 1 - 972 74 01 22)
Els torrons d’avellana d’Agramunt (Urgell). Els trobareu a moltes botigues arreu de Catalunya.
Aprofito l’ocasió per recomanar-vos també dos restaurants magnífics. El primer és un clàssic, es tracta el Restaurant de l’Hotel Duran de Figueres, un establiment amb més de 150 anys d’història. L’altre és una mica més nou, només té uns 40 anys de trajectòria, és el Restaurant La Vela de Llançà. Ja us podeu imaginar que els preus de les seves cartes són una mica elevats, però tampoc són res que no pugueu estalviar en quatre setmanes no apuntant-vos a veure partits de futbol als canals de pagament o deixant d’anar al cinema a empassar-vos alguna de les merdes habituals made in Hollywood d’ara.
Les sardines en escabetx del Bar Restaurant Pacu – Pacu de Llançà (Alt Empordà). Al rovell de l’ou del port d’aquesta tranquil·la vila de la Costa Brava.
(Passeig Marítim, 5 – 972 12 03 92)
Els gelats Pastís de l’Àvia i Somni de Tramontana de Gelats Marco de La Jonquera (Alt Empordà). La seva única gelateria oberta al públic es troba a Figueres —sembla que gairebé només treballen per a restaurants— i no sempre tenen aquestes especialitats a la venda, però la primera, quan la fan, només la venen al seu local, no consta al seu catàleg de productes.
(http://www.gelatsmarco.com/)
(A Figueres, Carrer Pep Ventura, 17 – A la Jonquera, 972 50 74 54)
Els cigrons amb cansalada del Restaurant Can Quel de Foixà (Baix Empordà).
(http://canqueldefoixa.restaurantesok.com/?prov=Girona) (972 76 90 64)
El rus de la Pastisseria Massot de La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
(Plaça Major , 11 - 972 64 02 70)
La sobrassada de Cal Campaner de Camprodon (Ripollès). També al rovell de l’ou del poble, molt a prop dels Quatre Cantons i al costat del riu, però no la confoneu amb les cansaladeries per a turistes, és una botigueta senzilla i pulida. La seva producció es veritablement artesanal i limitada. Ah!, i estem parlant de sobrassada pirinenca...
(Carrer Isaac Albéniz, 9 – 972 74 05 24)
Els búlgars de la Pastisseria Pujol de Camprodon (Ripollès). Al bell mig del poble, al començament del carrer València, gairebé a una de les cantonades dels Quatre Cantons.
(Carrer València, 1 - 972 74 01 22)
Els torrons d’avellana d’Agramunt (Urgell). Els trobareu a moltes botigues arreu de Catalunya.
Aprofito l’ocasió per recomanar-vos també dos restaurants magnífics. El primer és un clàssic, es tracta el Restaurant de l’Hotel Duran de Figueres, un establiment amb més de 150 anys d’història. L’altre és una mica més nou, només té uns 40 anys de trajectòria, és el Restaurant La Vela de Llançà. Ja us podeu imaginar que els preus de les seves cartes són una mica elevats, però tampoc són res que no pugueu estalviar en quatre setmanes no apuntant-vos a veure partits de futbol als canals de pagament o deixant d’anar al cinema a empassar-vos alguna de les merdes habituals made in Hollywood d’ara.
...
9 comentaris:
Tot parlant de gastronomia, no em resisteixo a la temptació de compartir amb els lector de Terrassa O-Culta aquestes dues entrades que he trobat en un fòrum d'internet sobre granotes. Per cert que fa poc vaig llegir una noticia sobre el greu perill d'extinció de la majoria d'especies d'ambibis del món.
Sapos alucinogenos
[Soy el faquir lelé desterrado de estos foros...les contare que tuve experiencias con los sapos en 1976 en la amazonía peruana.
los indios clavaron en una maderita dos clavitos cuyas cabecitas calentaron al fuego, deguidamente me quemaron con esas cbecitas calientes de los clavos en el brazo!!! y luego inmediatamente pasaron la panza del zsapo por las quemaduras...al rato....bueno...una experiencia alucinogena delo más extraña..muy parecida a otra sustancia....)
(hay mucho desconocimiento y miedos en el tema del sapo mi experiencia soy de bs as. el sapo comun del rio de la plata sale de su cobacha en verano y tiene abundante bufoteina se fuma lamerlo es paligroso porque tarde en hacer efecto y no sabes la dosis que chupaste podes morir pero un uso seguro es fumar la piel secada al sol ves los colores muy brillantes y ves a la gente como si ttiene otra ropa mejor es raro y tambien un fuerte calentura sexual....)
Jordi, gràcies per les recomanacions, són d'aquestes que et fan venir salivera... Visito de tant en tant el vostre blog, crec que teniu molta "teca" (cultural, of course) per davant...
Qui deu ser el capullo que fot contínuament comentaris que no tenen res a veure amb el tema de l'entrada?
A vegades sí que hi ha comentaris que no tenen res a veure amb el tema de l'entrada, però penso que són pocs. N' hi ha que, d'entrada, no ho semblen, però si te'ls llegeixes dues vegades, o dediques un minut a pensar en el texte de l'entrada i el comentari, hi veus la relació. I això està molt bé, perquè, penso, t'eixample la ment, crea "links" neuronals, i per això m'agrada entrar a Terrassa O-Culta.
Per exemple, a mi m'ha semblat genial el comentari sobre les granotes psicodèliques a l'entrada de gastronomia. Tot allò que ens entra per la boca ens modifica.
Potser a Mort Cinder no li agraden les idees que expressen aquests comentaris, o la seva intel·ligència no dona per tant. Ho sento.
Més Sabadell passa a ser A Sabadell +, la nova filial de gratuïts impulsada per l'Avui
El diari Més Sabadell es convertirà en bisetmanari i passarà a editar-se sota la marca A Sabadell +, una filial de periòdics locals impulsada per l’Avui, que anirà variant el seu topònim depenent d’on s’implanti. De moment, Sabadell servirà de camp de proves d’aquesta iniciativa de difusió mixta: el diari (de 24 pàgines) distribuïrà 12.000 exemplars al carrer i 3.000 més encartats dins els que l’Avui reparteix a la zona de la capital vallesana. La maquetació d’aquest nou gratuït i la tipografia de capçalera són harmòniques amb les del diari mare. Aquest desplegament d’edicions pel territori es farà a través de l’acord amb socis locals que estiguin treballant cadascuna de les àrees. En el cas de Sabadell, Nicola Pedrazzoli, conseller delegat de Canal Català i editor de referència de Més Sabadell, representa l’altra meitat del binomi. Si l’experiència funciona, Terrassa és qui té més números de ser el proper diari en afegir-se a aquesta nova filial de gratuïts locals impulsada per l’Avui.
Ah, sí, ja veig. Aquesta notícia sobre Més Sabadell és molt gastronòmica. Gràcies Anònim per obrir-me els ulls.
Des que Mort Cinder va fer el seu comentari "capullo" del 10 de setembre, gairebé no hi ha comentaris a les entrades, tinguin o no que veure amb el tema de les entrades.
Hi hem perdut tots, em sembla.
Ai sí, quina pena! Ara mateix estic plorant de ràbia! M'hauria d'haver callat, oi? És que els capullus ens prenem unes llibertats!
Vaig tenir la sort de conèixer una noia i un noi Colombià on treballava. Parlavem sovint del probleme tant dels paramilitars colombians com de les FARC (són la mateixa merda). Em van comentar que les FARC sobretot controlen el tràfic de drogues i que d'això viuen. Un senador Colombià feia pressió al senat per aprovar una llei que legalitzés el tràfic d'estupefaents. Les FARC se'l van carregar. Perquè ? doncs si les drogues fóssin legals, les FARC no serien els únics que controlarien el mercat, l'estat també podria cultivar fulla de coca per satisfer la demanda i reventar preus. Conclusió: segurament, la legalització de les drogues acabaria amb els crims dels traficants estalviant vides. I també rebentaries el preu de la droga, fent innecessari els crims per aconseguir droga ja que aniria molt barata. Un exemple paradigmàtic i real és el periode de llei seca als EUA. L'alcohol era ilegal i això va generar tota una mafia al voltant de les destil.leries que feia por. Ara bé, la cocaïna és una droga molt més dura que l'alcohol.
Publica un comentari a l'entrada