Què penseu vosaltres? Es mereix el desprestigi una pintura com aquesta? Sota quins criteris es consideren alguns qualificats per jutjar?
. . .
dimecres, 16 de juliol del 2008
Pintors terrassencs d'ara mateix: Toni Sánchez Tena
La pintura és una tècnica tradicional desqualificada i desprestigiada pels circuits de la contemporaneïtat.
Què penseu vosaltres? Es mereix el desprestigi una pintura com aquesta? Sota quins criteris es consideren alguns qualificats per jutjar?
. . .
Què penseu vosaltres? Es mereix el desprestigi una pintura com aquesta? Sota quins criteris es consideren alguns qualificats per jutjar?
. . .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En Sànchez Tena és un dels artistes més seriosos, coherents i arriscats del panorama nacional, no en va és sol·licitat per hilbanar residències a diferents centres de producció tant estatals com internacionals i ha obtingut beques prestigioses i de difícil accés arreu, a no ser que es presenti un projecte prou potent.
I això em porta a un altre tema que em sembla més interessant que el de si ha mort la pintura o no(que és que no, evidentment) i és el següent: què (o qui) converteix a un artista en artista? els catàlegs que atesora? haver resistit durant anys en el "món artístic" malgrat no haver fet res remarcable mai? haver exposat, previ pagament, a sales mal dites d'exposicions on l'únic criteri de selecció és que l'"artista" pagui i que faci un tipus d'obra suficientment comercial com per vendre's? o per contra artista és aquell que disposa d'un currículum potent avalat per exposicions a espais amb solvència, tant públics com privats, que els teus projectes hagin estat seleccionats per curadors professionals i hagis obtingut ajuts a la creació atorgats per jurats seriosos i no disposats a fer concessions? Aquest últim és el cas de Sànchez Tena i de molts com ell, homes i dones humilds, generosos i sobre tot, professionals, però quants dels anomenats o autoanomenats artistes disposen d'aquest bagatge a Terrassa?
Hauriem de fer una reflexió profunda sobre el perquè de l'èxit de moltes mostres artístiques. L'èxit es pot interpretar de moltes maneres: des de la quantitat de gent que et vé a la inauguració (i això no té res a veure amb el teu nivell artístic sino amb les teves dots socials) fins quanta obra has venut (i això tampoc té a veure amb la qualitat artística perquè qui compra no ha de tenir un criteri artístic objectiu sino simplement el seu propi criteri)o la crítica que t'han fet al diari local. D'aquests, amics meus, no diria que siguin artistes professionals sino amateurs, i amb tots els respectes, però cada cosa al seu lloc i al pa, pa, i al ví, ví. Tots, els artistes els primers, hauriem de fer un esforç d'humilitat i veure si sóm professionals o amateurs, i a partir d'aquí obrar en conseqüència i no donar gat per llebre.
Publica un comentari a l'entrada