Allò que resulta angoixant és, per exemple, llegir a Serra d’Or el resum d’una taula rodona organitzada per la mateixa revista amb motiu del vuitè centenari del naixement del dèspota.
Quina manera de divagar! Francesc-Marc Álvaro tira pilotes fora, Stefano Maria Cingolani avorreix esplèndidament, Toni Soler fa dues mitges gracietes i Anton M. Espadaler (quina tristor!) ens omple de referències alienes a la seva prudència i la seva saviesa.
Qui ens recordarà, doncs, si ells no ho fan, que el “bon” rei Jaume I va ser especialment cruel a la conquesta de Mallorca?
Qui ens farà saber que ell mateix va reconèixer ser el responsable de la mort violenta d’uns 25.000 musulmans de Medina Mayurqa?
Qui ens dirà que, segons altres testimonis, els exterminats van ser 40.000 dels 50.000 habitants de la ciutat?
Qui ens informarà de la virulència de l’epidèmia de pesta que es va desencadenar a conseqüència del carnatge?
Qui ens farà esgarrifar assabentant-nos que per voluntat reial el governador de l’illa, Ibn Abu Yahya, va morir després de ser torturat aferrissadament durant quaranta dies?
Qui es farà avergonyir acusant-nos d’enaltir un monstre que també va fer torturar fins a la mort el fill de tretze anys del governador de Mayurqa?
Ja no cal parlar de Karadzic, oi? Tenim prou motius a casa per avergonyir-nos! Però no avergonyir-nos dels fets d’un sàtrapa de fa vuit segles, no, sinó de la covardia i/o la complicitat dels “intel·lectuals” d’ara.......
10 comentaris:
No hi acabo d'estar d'acord. Voleu dir que es poden comparar tant directament, els dos personatges?
No, segurament no es pot fer una comparació directa, perquè tots estem "marcats" pels valors de la nostra època i no podem onviar que en l'època de Jaume I era el conjunt de la societat qui aprovava l'ús de la tortura o les execucions. Tanmateix, el Jordi té raó que no es pot jutjar una figura històrica oblidant els aspectes més negatius i sanguinaris de la seva actuació. és evident, que fins i tot en el marc d'una moral i una ètica que acceptava mètodes represius que nosaltres avui rebutjem, anorrear una ciutat matant 40.000 persones, quasi bé tota la seva població, excedeix a bastament qualsevol justificació militar, ara i a l'Edat Mitjana. Mostra la crueltat i el menyspreu a l'altre del personatge. Fins i tot "entenent" (com un fet històric condicionant) l'odi i el xoc entre les religions cristina i musulmana a l'època, podia haver obtingut una victòria militar i després mirar d'expulsar els musulmans, però matar dones i nens... fins i tot a l'Edat Mitjana es considerava un crim.
Els historiadors, "entenent" les circumstàncies, no tenen pas gaire bona consideració dels creuats. Per què no hauríem, doncs, d'aplicar un judici igual de cru a un rei català? Per què és un mite de la construcció del nostre país? Doncs galdosa conclusió, francament.
Ja ho entenc que, de cruels en van ser, diverses actuacions dels croats (i d'altres membres prominents de la societat de l'època). Està clar que no ho hem pas d'oblidar, això.
Entenc, però, que els personatges històrics solen tenir llums i ombres. "Conquerir" en aquells moments devia incorporar bona part del que esmenteu.
El llegat de Jaume I penso que ens ha forjat com a poble. Per això, personalment, m'agrada recordar-lo.
“Los ignorantes interpretan los textos según sus propios deseos y los conflictos de su débil imaginación. No profudizan en las fuentes recomendadas por los filósofos, ni estudian con diligencia la Naturaleza”.
Ibn Umail al-Tamimi (ca.900-975 d.C.).
H?all ar-Rumuz.
Hitler també deia que els territoris no tenen drets, per justificar l’expansionisme. Hitler també deia que els drets eren de les persones. És veritat que afegia que aquests drets només es podien obtenir per la via de la guerra, però també és veritat que, això, els apologetes de la lengua común no necessiten dir-ho: el resultat de les guerres i les dictadures que hi ha hagut a Espanya ja els soluciona el problema. L’actitud dels signants del paperot, i de l’expresident madrileny Joaquín Leguina qualificant Montilla i Chacón de xarnegos redimits, té un tuf estrany. ¿Cal recordar el zel amb què Hitler denunciava la discriminació dels alemanys txecoslovacs i hongaresos per desestabilitzar aquests països i justificar-ne la germanització? ¿Cal recordar Göring a Nuremberg? "Perquè la gent vagi a la guerra només has de fer que se senti atacada". La insistència amb què Madrid intenta excitar els catalans de cultura castellana que viuen a Catalunya, per girar-los contra el país i evitar que s’integrin, és indignant. Convertir virtuts dels catalans com ara el poliglotisme i el pactisme, en febleses, és una mala política. Potser el castellà és tan universal que fins i tot el parlen els extraterrestres. Però és covard intentar que la immigració faci la feina que no han pogut fer els exèrcits i les dictadures. És innoble utilitzar com si fossin soldats de primera línia les famílies que van venir aquí a millorar la seva vida.
L’espanyol no és ni podrà ser mai una llengua catalana perquè l’espanyol és el castellà, que és la llengua de Castella, no pas la de Catalunya. I, si per a tots aquests torracollons és ben clar que el català no és una llengua castellana, resulta evident que la revés tampoc. No és així, això? Una altra cosa molt diferent és que hàgim d’admetre que efectivament l’espanyol (castellà) és una llengua que es parla a Catalunya, per imposició, perquè va ser imposada a causa de derrotes militars i subsegüents prohibicions i persecucions per part dels vencedors. I colonitzacions. Ara surt el “Manifiesto de San Millán de la Cogolla”, que ja té collons el nom. Una altra imposició. Doncs escolti, pel que fa a mi l’espanyol mai no serà una llengua comuna perquè jo no em considero espanyol. Serà una llengua a la qual ara és veritat que no vull renunciar, però mai no serà la meva. Sempre serà una llengua que sé (i que vull continuar sabent) perquè se’m va imposar, de petit, a la primera escola. I no entenia res i va ser un trauma tornar a casa i dir als pares que no sabia que m’havien dit a la classe. La llengua comuna és la llengua de l’amor. I, la veritat, jo, quan llegeixo aquests manifestos, sento que no parlen de mi. No hi ha cap tendresa que em pugui fer sentir estimat. Només mala bava
Como es posible que cuando el FINANCIAL TIMES dice que 'AIR BERLIN SE HA
EQUIVOCADO OFENDIENDO A LOS CATALANOPARLANTES' Esto no sale ( NO
SALE!!!) en ningun periodico nacional y en cambio, la opinion de un edil de un pueblo
de 10.000 habitantes del partido mas MINORITARIO de Catalunya obtiene este
estruendo mediatico. Hay claramente una seleccion de las noticias destinadas a
dañar la imagen y las posiciones catalanas de cara a su relacion y negociaciones con
España
Ya esta bien de la tirania de la correccion politica solo en un sentido. Si un tio con una
audiencia enorme como Losantos, La Razon, el ABC, el Mundo, pueden decit todo lo
que dicen y aqui no pasa nada, por que la libertad de expresion y tal, pues al reves
tambien, que es un CONCEJAL DE UN PUEBLO DE 10.000 HABITANTES, NO TODA
CATALUNYA. Difamadores, poneis la parte por el todo!!
Tampoco se puede hacer broma sobre los funcionarios de Extremadura, un
funcionario por cada 4 ciudadanos y en Valencia por ejemplo uno cada 10. Eso
representa que un 20% de los extremeños viven directamente o indirectamente del
estado, eso sin contar aquelló que en su momento se llamó el PER.
No logro comprender de dónde sacamos los catalanes la paciencia y el estómago para aguantar lo que estamos aguantando desde la famosa transición.
Si reclamamos unos papeles robados a punta de pistola se nos acusa de romper la unidad de archivo pero ¿acaso no se rompió primero la unidad de archivo de la Generalitat cuando fueron expoliados?
Si queremos buenas vías de circulación tenemos que hacerlas de peaje porque nuestros impuestos se dedican a construir autovías gratuitas en el resto de España.
Del tema del tgv es mejor no hablar, 20 años tarde y encima tlv (tren lenta velo- cidad). En cuanto a cercanías, mas de 30 años sin invertir en mantenimiento y ahora pasa que todo se cae de puro viejo.
Si queremos una buena sanidad hemos de apuntarnos a mutuas privadas porque los dineros no llegan para la pública por una financiación deficiente.
Nuestros pueblos y ciudades tienen unos porcentajes altísimos de inmigración pero no podemos gestionar políticas adecuadas porque esto ha de hacerse a 600 km de distancia.
Tres cuartos de lo mismo con nuestros puertos y aeropuertos ahogados para mantener la hegemonía de barajas sobre los demás. Para ir de Barcelona a Roma hay que pasar por Madrid.
No podemos dar pensiones complementarias a nuestros pensionistas para compensarles la diferencia del IPC respecto a otras partes de España porque "rompemos la unidad de mercado".
Cuando de forma totalmente democrática, siguiendo escrupulosamente las normas, con una mayoría parlamentaria del 90%, nos atrevemos a proponer una revisión de nuestro estatuto, sale a la calle toda la caverna de la intolerancia y el inmovilismo, enarbolando el Santo Cristo Mayor, boicotean nuestros productos (esto sí es romper la unidad de mercado), vociferan e insultan los jomeinis integristas del nacionalismo español más rancio desde emisoras "evangélicas" y prensa afín y amenazan con sacar los tanques a la calle amparados en un extraño artículo de nuestra constitución que niega el poder a los estamentos democráticos para dárselo a unos militares que encima cobran de nuestros impuestos.
El presidente de los jueces declaró en su día que nuestro idioma, más antiguo que el castellano, con reconocimiento oficial en España y Europa es una simple cuestión folclórica. Luego se sacan de la manga un "manifiesto para la defensa del castellano" que es un panfleto contra las demás lenguas oficiales. Viva la cultura.
¿Nadie se acuerda ya que Cataluña es "socio fundador de España"?. Aragón, Cataluña, Castilla, Isabel, Fernando, tanto monta, monta tanto. ¿Por qué razón España ha sido y ha de ser "castellanizada"? ¿Por qué no "aragonizada" o "catalanizada" o no tenemos el 50% de derecho como socio fundador?.
Cuando uno crea una sociedad y los otros socios se dedican a agredirle continuamente, lo mejor es marcharse y buscarse la vida por cuenta propia.
La Federació de Barcelona ciutat de Ciutadans ha tramès una carta a l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) toto exigint-li que aquest diumenge, dia de la Hispanitat, els autobusos de Barcelona i la seva àrea metropolitana llueixin la bandera d'Espanya. Ciutadans insta a l'Ajuntament de Barcelona -de qui depèn l'organisme corresponent- que recuperi "per tradició el costum d'engalanar els autobusos amb la bandera d'Espanya, a més de la de Catalunya, ja que és "una forma simpàtica i agradable de celebrar les nostres festivitats" en referència al 12 d'octubre. Des de la Federació de Barcelona ciutat es retreu a l'EMT "que des de fa uns anys la bandera d'Espanya ha desaparegut dels autobusos en les dates assenyalades en el calendari com festives per a tots".
«Tuve miedo de no tener recursos para impulsar el proyecto de construir Cataluña»
¡¡¡¡JAAAAAAAAA, ja, ja, ja, ja....!!!
Publica un comentari a l'entrada