Jo també he estat remenant papers vells, com l'Adela, i he trobat per casualitat una ressenya que feia força anys que buscava. Havia repassat les col·leccions de Canigó i Oriflama sense trobar-la. Estava mal fixat, es va publicar a Serra d'Or.
EL GRUP DE TERRASSA
El cineasta Antoni Verdaguer, l'ex-pintor Roc Alabern, l'ex-pintor Lluís Jové, acompanyat (sic) per l'estudiant d'enginyer Francesc Tudó i Tona Comas, han organitzat cerimonials molt interessants a Terrassa. Solemne transport d'un armari pels carrers. La reunió al volt de l'armari, sobre el mosaic de Santa Maria. L'obertura de l'armari, amb l'aparició d'un coixí amb la forma del bou escorxat de Rembrandt. L'obertura del bou, amb cremallera, que fa brotar serpentines. El coronament de tots els reunits amb serpentines. El repartiment de recordatoris fotocopiats. Escampada de paneres de plàstic per una plaça i crema, amb participació dels passants (sic), de pilons d'escuma de netejar en sec. Vol a la deriva d'enfilalls de globus sobre un llac. Sembra de plats de cartró i voleiadissa de plàstic transparent des d'un edifici de Bohigas. Tires de plàstic negre i pols de talc, per la Rambla.
Construcció d'un gran ànec de plàstic, de tres metres d'alçada, combinat amb cadires de dissenyador industrial, noia nua amb fregalls al cap que un ventilador agita, i home que es menja realment un diari esportiu.
Projecte: Embolicar amb plàstic groc el Cavall Bernat de Sant Llorenç.
Hem (sic) fet films en color de tots aquests actes.
Alexandre Cirici, «Noticiari d'Art», Serra d'Or, n. 152, 15 de maig de 1972.
I tot això, aquella gent ho feia sense rebre ni cinc cèntims. Li sortia bé de preu la promoció de les pràctiques artístiques contemporànies a l'Ajuntament de Terrassa d'aquella època, oi?
...
3 comentaris:
Buenas!!
A ver si te interesa esta página, déjanos un comentario y espero que nos sigas!!
HOMONOSAPIENS
No deixa de resultar curiós que l'any 1972 l'Alexandre Cirici es referís a Roc Alabern com a "ex pintor"; com si creies que el seu 'festeig' amb l'art conceptual acabaria definitivament amb la seva relació amb la pintura. Afortunadament, diria jo, la cosa no va anar pas així, ni de lluny, i en Roc va ser un extraordinari pintor i, si de cas, un ex artista conceptual.
Adela, més aviat sembla que el Cirici va copiar textualment bona part d'algun escrit del grup del Lluís Jové canviant la persona del verb. A l'última oració es va despistar i va deixar el verb en primera del plural. És posible que dir-se ex-pintor fos allò llavors que "tocava".
Van apareixer més notes i més extenses. Ara que sé que les vaig llegir al Serra d'Or tornaré de cercar-les.
Per cert, coneixes la noia que s'esmenta a la nota?
Publica un comentari a l'entrada