... El teu destí depèn de tu: et necessita i et necessites a tu mateix...
Les frases llisquen sobre el fons negre dels cortinatges, la música omple l’espai —un cub negre de 8 x 8 x 8 metres— mentre Xavi Gonzàlez disposa una vintena de pots de pintura sobre un dels dos políedres de fusta que es projecten cap al fons de la sala, tot marcant línies de fuga i concentrant la nostra mirada sobre el llenç blanc amb l’anguniejant creu negra que penja a tres metres d’alçada.
Phonopolis: 7 dies per crear un viu una ciutat de noves formes, sons, textures i horitzons
Des de les set esperem que s’obrin les portes. No és una inauguració: és l’inici d’un viatge a una ciutat ignota. A dos quarts de 8 podem entrar al que semblava ser el Saló d’Actes d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, ara esdevingut estrany gabinet d’alquimista. Amb en Xavi hi ha diverses persones que es mouen seguint un guió silenciós. Les cares frontals dels políedres (retropantalles) estan en constant transformació, com la figura que porta la càmera, seguint els moviments del pintor, però també seguint les passes de la seva pròpia fascinació per les textures, pel ball d’ombres que suggereix més que mostra.
..negre, roig...
La creu i el terra s’han tenyit de sang abans de desaparèixer. Davant de nosaltres s’aixeca un mur, o potser cadascú hi veu els seus propis terrors. És un filat metàl·lic el que dibuixen les broques sobre la pintura fresca? Quan les línies de fuga convergeixen en la línia de l’horitzó el que semblava presó esdevé el camí de l’infinit.
...sistema abocat al consum materialista...
A la llum de l’espelma un home escriu (demà parlarem dels seus textos). La creu ha reaparegut, feta de línies estilitzades, sobre els rastres que insinuen els perfils d’uns edificis llunyans. El paisatge s’omple dels signes característics de l’obra de Gonzàlez: les esferes que floten a poca distància del terra, la verticalitat d’unes formes que insinuen la vibració de gent agitada.
...té, però no s’ha d’obrir fins el dia 21...
L’home ens ha donat un sobre marronós tancat. Diu que no podem obrir-lo fins d’aquí a una setmana. Per no consumir-nos de curiositat haurem de venir cada dia a veure com es va construint la ciutat. On ha anat a parar la intimitat de la creació plàstica? Segurament aquest no era res més que un tòpic romàntic. Xavi González enfilat dalt de l’escala m’ha recordat de cop la imatge imaginada d’un muralista medieval. Són quarts de deu i avui es tanca ja el taller al públic, però fins el dijous 21 serà obert tots els dies de 7 a 12 de la nit. No us ho perdeu.
2 comentaris:
Realment m'ha semblant una experiència molt estimulant. I és un projecte seriós, no com certes banalitats que hem pogut veure darrerament a Terrassa.
És un veritable procés obert...
No comparteixo això de "banalitats", però si el de "procés obert" o ho hauriem de posar en plural?
Publica un comentari a l'entrada