Un fabricant anarquista (1)

Enviat per Rafel Comes i Ezequiel
___________________________________________________________

VALENTÍ NOGUERA.
UN FABRICANT ANARQUISTA DE TERRASSA.

Avui tractarem d'un personatge singular, Valentí Noguera i Marín (no Martín com es diu en alguns llocs), un petit fabricant de militància anarquista que va tenir un final dramàtic i que té una curiosa i poc coneguda anècdota en la seva vida que explicarem.

Valentí Noguera va néixer a Terrassa el 21 de març de 1875, fill de Domènec Noguera i Cervera i de la navarresa Magdalena Marín i Ugarte.

El 1902 es va casar pel civil amb Engràcia Fainé (o Fainer) i Magench, germana de Llorenç Fainé, un treballador de ca l’Arch de la Rutlla que amb motiu d'una vaga del ram de l'aigua —i perquè era considerat esquirol pel Sindicat Únic— va ser assassinat prop de casa seva per pistolers el 6 de novembre de 1918. (A qui interessi aquest fet criminal, pot consultar el treball que vam publicar al portaveu de l’Associació de Veïns del Barri del Segle XX de Terrassa, Bocamoll, núm. 51, de març de 2005.)

Cap al 1917 trobem Valentí Noguera dedicat a la compravenda de saldos de teixits fins que el 1919 es posa a fabricar teixits de llana pel seu compte amb tres telers amples al carrer del Mas Adei, 38, al costat de casa seva. Al principi en societat (Noguera i Cia.) i a partir de 1920 com a únic titular. El negoci, però, es va desenvolupar amb problemes de liquiditat. Noguera havia de demanar sovint ajornaments de pagament als creditors i renovar lletres. En una carta a Pau Farnés el 1927, excusa un pagament perquè al·lega que ja té molt avançada la signatura d'un conveni amb els seus creditors. Molt probablement, aquest conveni (una suspensió de pagaments privada) li impedeix continuar el negoci com a titular. El maig de 1929 Noguera posa un nom comercial a l’empresa, Tarrasa Textil, que té de titular oficial Miquel Rifa (probablement un treballador seu). Valentí Noguera n'era, oficialment, només l’apoderat. Tarrasa Textil va seguir fabricant teixits de llana i mantes, especialment una manta que denominava "Egara". El 1934 el seu nom desapareix del llibre municipal de matrícules. Aquell any devia, doncs, tancar la fàbrica.

(continuarà)