Terrassa Acció Creativa 2007

Des del divendres 6 al diumenge 15 de juliol de 2007, es celebrarà a Terrassa la segona edició de la mostra artística multidisciplinar Terrassa Acció Creativa.

Les diferents propostes que la composen es desenvoluparan a sis diferents locals de la ciutat:

Amics de les Arts i Joventuts Musicals (carrer del Teatre, 2),

Auditori Municipal de Terrassa (passeig Ernest Lluch, 1),

Faktoria d’Arts (carrer Bruch, 32),

Nova Jazz Cava (passatge Tete Montoliu, 24),

Les Pupil·les Gustatives / carrer de les escaletes, 13),

Teatre Alegria (carrer Gaudí, s/n).

Entre les nombroses activitats destacarem l'exposició col·lectiva d'artistes plàstics i visuals, que comparà amb la participació d'Alfonso Cruz com a artista convidat; l'acció festiva Religió Catòdica presentada pel grup multidisciplinar Labarra Creativa; els concerts de grups com Bhangerah, [Krater], NELB, Labatzuca, Naranja Toscano, etcètera; les trobades amb artistes com el compositor Lluís Paloma i el pintor Alfonso Cruz, que comentarán el seus respectius processos creatius; les representacions escèniques a càrrec de grups com Esdeveniments Ludovit, La Pell del Llavi i Punt i Seguit Teatre; la projecció del llargmetratge Próxima de Carlos Atanes; la primera jam session d'ordinadors a càrrec de Bitmut i Dark Vektor... i moltíssimes més coses, totes interessants.

http://www.gotac.org/tac07/

...

The castellano en perill dextinción?

Aquest cap de setmana he estat en el Principat d’Andorra, tot cofoi vaig dir-li al meu fill que allà la llengua oficial era el català. No és que a casa siguem uns radicals de la llengua – jo precisament sóc dels que la maltracta força amb la meva incultura ortogràfica i gramatical- però em feia il·lusió que ho sabés.
El cas és que només arribar vàrem trobar forces rètols publicitaris a favor de parlar el català, a favor de dirigir-te en català. Això em va fer pensar: “veus, aquí no tenen por a fer una campanya dura perquè tothom el parli”.
Quan portava poques hores en el nostre país veí, vaig descobrir la crua realitat.

Cap dependent em responia en català. Menteixo. Una noia em va contestar en català... amb accent francès.
A l’hotel, ni recepcionista ni cambreres – curiós, totes dones – parlaven el català. L’entenien? Sí.

Té res a veure amb Terrassa aquest escrit? Crec que sí.
Jo visc a Ca N’Aurell, ja tocant a la Maurina, des de fa uns cinc anys. Moltes compres de casa les faig al carrer Núria i és el dia d’avui que encara cap dependent/a de cap botiga m’ha contestat en català. Inclús he tingut alguna dificultat al voler fer-me entendre en la meva llengua.
Sé que no és un problema localitzat en aquest carrer, en aquest barri, ni tan sols en aquesta ciutat.
Tampoc vull fer una crida política o social o cultural.
Simplement m’agradaria que aquell senyor tan simpàtic que prefereixo no anomenar, que es dedica a fer “programes de televisió” a Madrid sobre “la realidad del castellano en Catalunya”, vingui un altre cop a aquestes terres i així li explicaríem què vol dir estar “en peligro de extinción”.