Enviat per M. Dolors Duocastella, la Suri
_________________________________________________________
Poema elaborat en ocasió de l'exposició-homenatge Roc Alabern. Repàs al procés
___________________________________________________________________
Muda pertèrrita un doll de paraules
em traven la llengua.
Constantment sento els teus
ull interrogants.
Cenacle d'Amics de les Arts.
Asseguda com estàtua de pedra
cuïssor al pit per no poder
expressar el que sento.
No vaig dir-te mai que t'estimava
perquè la comunió
d'ambdós tu saps que era certa.
D'un temps ençà algú
va matar-me l'ànima.
I ara el catàleg de la teva
pòstuma exposició
desfà el nus de la teva absència
com bloc de glaç,
no vaig saber expressar
l'instant d'aquella mala hora.
Romanen amb mi
els colors de les teves
incomprables obres.
Vaig viure el procés
d'un jove artista.
Desenvolupant l'Art amb cròniques
del temps que ens ha tocat viure.
Ens has deixat a mig camí
brindant-nos una obra completa
IN MEMORIAM.
Fins sempre. De tot cor.
M. Dolors Duocastella
______________________________________
Pots fer tots els comentaris que vulguis a les entrades
publicades, demanar l'alta com a membre o enviar-nos
els teus articles. Participa!
______________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada