Demà 15 de desembre s'inaugura, a Amics de les Arts i Joventuts Musicals, una exposició singular: una col·lecció de 31 dibuixos fets per Jacint Morera (Terrassa 1915 - Calonge 1989) mentre participava a la Guerra Civil al front d'Aragó, el 1938. Segons que explica el catàleg editat en motiu d'aquesta exposició:"La col·lecció de dibuixos que ara presentem estan realitzats entre març i octubre de 1938. És a dir, des de l’inici del retrocés de les forces republicanes fins la caiguda definitiva del front amb la pèrdua de la batalla de l’Ebre. Aquestes obres de finíssima ironia no ens diuen res sobre tots aquests fets bèl·lics; com apunta Kundera del soldat Svejk, sembla que Morera tampoc es pren la guerra seriosament, sens dubte perquè per a ell no té cap sentit.
En canvi, aquests dibuixos (...) estan plens de sentit, perquè sotgen la humanitat dels qui s’han vist arrossegats a una lluita insensata i que en l’humil quotidianitat de les situacions retratades troben el seu lligam amb l’autèntic sentit de la vida."
Efectivament, els dibuixos 'atrapen' moments fugissers de la vida quotidiana al front —uns soldats que passen el temps cantant, un que escriu una carta, l'altre que cus un botó, el que festeja una noia...—, però sobretot ironitza amb humor sobre l'obligada convivència, els amors perduts per la llunyania, o la solitud del calabós.
La col·lecció havia romàs oblidada dins d'una carpeta a l'estudi de l'artista durant els quasi 70 anys que han passat des que Morera va fer aquests dibuixos. Només es van exposar una vegada, el 1959; no es van editar mai; i ara es posen a la venda. Per tal d'evitar que se'n dispersi la memòria, s'ha editat un catàleg que permet accedir a tot la col·lecció, tant si es pot com si no es pot adquirir alguna de les peces. L'opuscle inclou un text inèdit sobre la col·lecció escrit el 1938 per un altre artista que va coincidir amb Morera al front d'Aragó, el pintor i gravador Manuel Viusà (Barcelona 1917 - París 1998), qui va viure i exposar a Terrassa després de la Guerra Civil —estava casat amb l'escultora terrassenca Gertrudis Galí— i abans de veure's obligat a exiliar-se, el 1946, per les seves activitats antifranquistes.
La col·lecció havia romàs oblidada dins d'una carpeta a l'estudi de l'artista durant els quasi 70 anys que han passat des que Morera va fer aquests dibuixos. Només es van exposar una vegada, el 1959; no es van editar mai; i ara es posen a la venda. Per tal d'evitar que se'n dispersi la memòria, s'ha editat un catàleg que permet accedir a tot la col·lecció, tant si es pot com si no es pot adquirir alguna de les peces. L'opuscle inclou un text inèdit sobre la col·lecció escrit el 1938 per un altre artista que va coincidir amb Morera al front d'Aragó, el pintor i gravador Manuel Viusà (Barcelona 1917 - París 1998), qui va viure i exposar a Terrassa després de la Guerra Civil —estava casat amb l'escultora terrassenca Gertrudis Galí— i abans de veure's obligat a exiliar-se, el 1946, per les seves activitats antifranquistes.
És, doncs, una exposició que ens ofereix un aspecte diferent i singular de la memòria històrica de la que tant es parla aquests dies. Una exposició (oberta fins el 10 de gener) que val la pena visitar, perquè és improbable que la col·lecció es torni a veure junta en molt de temps.
(...)
2 comentaris:
NdP
30è Aniversari del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC)
21 de gener de 2008
A Barcelona, a la petita sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es va celebrar el 30 Aniversari de la primera Assemblea Constituent del CAOC el 21 de gener de 1978. Hi assistiren 300 persones. Com que a la sala només hi caben 75 persones assegudes i 75 de dretes, hi ha més de 150 a fora de la sala.
El CAOC va néixer el 1978 amb la necessitat d’omplir el buit que la dictadura franquista havia provocat durant quasi 40 anys, en suprimir l’Oficina de Relacions Meridionals, que era sota tutela de la Generalitat i s’ocupava de les relacions amb Occitània i de la promoció de la seva cultura. El seu objectiu: fomentar la cultura catalano-occitana i la seva difusió del fet occità a Catalunya i del fet català a Occitània.
La mesa presidencial estava formada per set persones, 4 occitans i tres catalans. Presidia Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, Ramon Fondevila, Director de Cultura Popular i Tradicional, Enric Garriga Trullols, president del CAOC català; Pèire Pessamessa, president del CAOC occità; Amador Marquès Atés, delegat del Síndic de la Val d’Aran; Josèp-Loís Sans Socasau, del Programa d’Oficialitat de l’occità i Josèta Anatòli, assistent occitana a la reunió de fa 30 anys.
Després de l’entrada de les banderes Catalana i Occitana acompanyades per tres Miquelets (antic cos de soldats format per les autoritats catalanes amb l’objectiu d’enfrontar-se a les tropes del Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors), van començar els parlaments en català i occità.
Enric Garriga, president del CAOC féu la comparació de la situació catalana i occitana el 1978 amb la situació del 2008, que ha progressat en els dos àmbits, però que requereix una intervenció més decidida del govern català, aprofitant el nou marc de l’oficialitat de l’occità a Catalunya.
Tant Bernat Joan, com Ramon Fondevila i Josep Loís Sans de la Generalitat de Catalunya asseguraren un canvi radical per a fomentar les relacions occitano-catalanes i les activitats que fa el CAOC.
Finalment, la soprano Olga Miracle féu un recital de cançons occitanes i catalanes.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
coac@caoc.cat
932843634
I del Segon Simposi Agustí Bartra, no sortirà res a Terrassa O-Culta?
Publica un comentari a l'entrada