dilluns, 4 d’agost del 2008

Institucions i entitats

Rellegint diaris endarrerits he trobat aquesta carta publicada al Diari de Terrassa del 8 de juliol d'enguany:

L'AJUNTAMENT ES VOL APROPIAR DE LES ACTIVITATS DE LA SOCIETAT CIVIL

O així es deixa entendre segons una nova programació impul­sada pel Consistori. Amb estu­pefacció, alguns dels nostres consocis d’edat més avançada han rebut la propaganda que l’Ajuntament va enviar sobre un projecte de senderisme per a persones de més de 60 anys. Es tracta d’organitzar excursi­ons pels llocs més emblemàtics de l’entorn vallesà patrocina­des per l’administració local. L’activitat excursionista, però,té a la ciutat una tradició i una experiència de més de cent anys i gaudeix d’entitats que la promocionen i la potencien, tant en moments d’auge ex­cursionista com en èpoques de baixa afluència i de migradesa de recursos. Sens dubte, l’excursionisme és una activitat d’oci, lúdica i compromesa, ar­relada a la ciutat des de fa molt de temps i sempre, fins ara, ha estat a iniciativa de la societat civil, que s'ha organitzat per practicar-la i difondre-la.

No s’entén, per tant, que ara l’Ajuntament es vulgui apropi­ar de les activitats que amb tan­ta dignitat han portat a terme les entitats excursionistes terrassenques. Activitats que constitueixen la raó de ser d’aquestes entitats. O és que es vol aprimar encara més el pes associatiu que encara tenen les entitats? En els darrers temps s’ha llançat un discurs tremendista sobre si l’associacionisme i la societat civil perden força i capacitat a marxes forçades, i que tot es fa a cop de subven­ció. Com es pot entendre que ara el Consistori patrocini activitats que a Terrassa han estat sempre vinculades a l’esforç de persones anònimes però entu­siastes? O és que es vol desac­tivar la societat civil? Per què en lloc d’organitzar aquestes acti­vitats i fer la competència l’Ajuntament no es dedica a fo­mentar les entitats, molt sovint oblidades, que durant tant de temps han donat continuïtat a la pràctica excursionista i l’han fomentat entre els terrassencs, fins i tot en èpoques molt més fosques?

Centre Excursionista de Terrassa. Junta Directiva.

D’entrada he pensat que l’Ajuntament pot organitzar allò que li sembli convenient, però de seguida he reflexionat: ¿per què l’Ajuntament ha de promoure cap activitat semblant a alguna que ja estigui organitzant-se per una entitat?

Si l’Ajuntament creu que el CET no està obert a tota la ciutadania, ¿no seria millor negociar amb aquesta entitat la possibilitat de coorganitzar unes sortides per a les persones de certa edat obertes a socis i no socis?

¿És aquesta una situació que revela la implantació d’un criteri erroni sobre com entendre el servei institucional a la cultura local?

¿Es tracta d’afeblir la societat i l’associacionisme i de potenciar l’individualisme dels ciutadans a fi d'enfortir l’administració i tenir-ho tot lligat i ben lligat?

Al mateix exemplar del Diari de Terrassa llegeixo les declaracions de Narcís Serrat, "capgròs" de l'any 2008: «Siempre he dicho y quiero defender que la ciudad se enriquece de cultura, de color, de creatividad, gracias a las entidades no lucrativas, y por ellas entiendo tanto Amics de les Arts, Centre Excursionista, ateneus, como grupos de cultura popular. Son gente que crea cultura con una gran ilusión y sin cobrar un duro por ello».

És una apreciació objectiva, oi?, però segur que s'ha guanyat més d'una malevolença!
...

3 comentaris:

Adela Farré ha dit...

És un debat interessant i, alhora, difícil de resoldre. No tenen les institucions públiques, creades pels representants polítics que, entre tots, hem triat el dret de dur a terme totes aquelles iniciatives culturals i cíviques que estimin oportunes? Lògicament, les noves propostes d'iniciativa pública haurien de ser això, "noves", i no venir a fer el mateix que ja s'està duent a terme des de la iniciativa privada, sobretot si es tracta d'una iniciativa privada basada en el voluntarisme i la iniciativa de la societat civil.
És el principi bàsic de la 'subsidiarietat', que les pròpies administracions apliquen en les seves relacions: se li demana a la Generalitat que no faci allò que un Ajuntament pot fer millor (amb un ús més racional dels recursos i més a prop del ciutadà) i tot el nostre sistema polític es basa en el principi que l'Estat no ha de fer allò que ja fan ajuntaments i comunitats autònomes.
Un altre tema és creure que dins d'un mateix àmbit d'actuació (posem per cas les arts plàstiques) no hi ha espai perquè convisquin les iniciatives privades (lucratives i no lucratives) i les públiques. I aquestes iniciatives públiques poden ser igualment subvencionar entitats que, amb la seva acció cobreiexen uns determinats àmbits d'interès social i cultural, com dur a terme projectes que per la seva naturalesa o per la seva envergadura difícilment es podrien dur a terme des de les entitats. La gràcia està en l'equilibri i, sobretot, en la creativitat. Que sigui nou el que es ven com a nou i que se sàpiga reconèixer el que ja aporten els actors socials.

Anònim ha dit...

Bando del Ayuntamiento:

A partir del proximo mes, el ayuntamiento va a organizar un bonito espectaculo con la luna.


Los vecinos podran disfrutar viendo como la parte iluminada de la luna cada dia cambiara.

Asi podran gratuitamente observar las 8 fases en que el ayuntamiento ha dividido tan bonito espectaculo

1 Luna Nueva o Novilunio
2 Creciente Iluminante
3 Primer Cuarto o Cuarto Creciente
4 Gibosa Iluminante
5 Luna Llena o Plenilunio
6 Gibosa Menguante
7 Último Cuarto o Cuarto Menguante
8 Creciente Menguante


El espectaculo organizado por la concejalia de asuntos planetraios es totalmente gratuito y sobre todo se vera en horario de noche por aquello de ahorrar energia.

Tal evento que hara la alegria de propios y extraño. se financiara con una pequeña subida del 1000% del IBI.



Simio

Anònim ha dit...

La solució es pot dir Sarah Palin?