diumenge, 6 novembre de 2011

Morera

L'amic Ignasi Utset m'envia un article que va aparèixer al diari britànic The Telegraph el passat desembre, "My friendship with Jacint Morera, one of Catalonia’s most underrated artists", en ocasió de l'exposició antològica que va dedicar a l'artista terrassenc el centre Cultural Unnim. El signa Roger Noël Smith, britànic, actualment professor d'anglès en una universitat finesa i amic personal d'en Jacint Morera. Un article excel·lent, que explica molt bé com era l'artista i com era Amics de les Arts quan ell vivia i hi exposava. No deixeu de llegir-lo.
...

diumenge, 7 agost de 2011

Tallers d'artistes

Terrassa Arts Visuals convida els artistes terrassencs a obrir els seus tallers. No és una proposta nova (Amics de les Arts va organitzar durant tres anys la iniciativa POE: Portes Obertes dels Estudis, coordinada per la Rat Soriano), però aquest cop s'afegeixen a la pintura i a l'escultura, l'arquitectura i el disseny, que pot oferir al públic una varietat i riquesa d'experiències molt interessant.

La convocatòria per aquestes visites és per als dies 19 i 20 de maig de 2012, però la selecció es farà aquesta propera tardor, pel que els artistes i creadors interessats a participar-hi han de lliurar un dossier de presentació (tres imatges d'obres i una de l'estudi, una petita presentació del taller i de l'obra, el CV de l'artista, entre altres coses) a la Tallers Oberts (Casa Soler i Palet, Fontvella, 28) o al correu electrònic toberts@gmail.com, on també es pot demanar informació més detallada de les condicions.

Naturalment, són condicions bàsiques tenir un taller o estudi a Terrassa i estar disposat a obrir-lo al públic. Cal consultar si s'inclouen a la iniciativa tallers d'artistes terrassencs situats en localitats properes (Matadepera, Sant Miquel de Guanteres, Vacarisses, etc.)
...

diumenge, 16 gener de 2011

Sobre la reutilització de materials de rebuig en la pràctica artística

"Desde el ámbito plástico, estético, político, dotar de nuevos significados alguna cosa es una forma de posicionamiento. ¿Quién ha de definir la durabilidad o sentido de aquello que nos rodea de forma cotidiana? Para mi, reciclar supone una oportunidad para reformular el carácter transitorio; reducir la velocidad, ampliar la memoria que todo utensilio lleva grabada; amplificar o redefinir su significado; protestar. Una madera de obra abandonada, desechada, está cargada de historia, el tiempo la ha golpeado y moldeado; que mejor base para reformularla mediante un trabajo plástico... La propuesta que lanzo para el taller es la de extrapolar el sentido a otro objeto. Reencarnemos objetos desechados" (Juan Carlos Estudillo).


"Estem envoltats d’objectes amb significats concrets, utilitats específiques i vides molt curtes, efímeres gairebé. Subvertir l’ordre establert se’ns presenta com una opció estimulant, tant si adoptem una postura manifestament crítica i/o intimista i poètica. Mitjançant els nostres objectes quotidians podem plantejar noves relacions de significats -discursos sorprenents, originals-, si els modifiquem i/o si els combinem, conscient o inconscientment, amb una intencionalitat concreta. Els nostres objectes tenen significats que enllacen amb la nostra pròpia història o amb el nostre bagatge emocional; tenen una intimitat. També podem jugar amb ells -o amb objectes pertanyents a d’altres persones- des d’una posició més personal, des de l’experiència i la memòria, per construir universos poètics carregats d’intimitat. Podem fer l’exercici de treballar-nos a nosaltres mateixos des de la plàstica i la poètica de les nostres “coses”" (Roser López Monsó).

dimarts, 28 desembre de 2010

Sobre el espíritu perdido de Europa

En 1935, tres años antes de su muerte, Edmund Husserl pronunció, en Viena y Praga, las célebres conferencias sobre la crisis de la humanidad europea. El adjetivo «europea» señalaba para él una identidad espiritual que iba a más allá de la Europa geográfica y que nació con la antigua filosofía griega. Según él, esta filosofía, por primera vez en la Historia, comprendió el mundo (el mundo en su conjunto) como un interrogante que debía ser resuelto. Y se enfrentó con ese interrogante, no para satisfacer tal o cual necesidad práctica, sino porque la «pasión por el conocimiento se había adueñado del hombre».

La crisis de la que Husserl hablaba le parecía tan profunda que se preguntaba si Europa se encontraba aún en condiciones de sobrevivir a la misma. Creía ver las raíces de la crisis en los inicios de la Edad Moderna, en Galileo y en Descartes, en el carácter unilateral de las ciencias europeas que habían reducido el mundo a un simple objeto de exploración técnica y matemática y habían excluido de su horizonte el mundo concreto de la vida, die Lebenswelt, como decía Husserl. El desarrollo de las ciencias llevó al hombre hacia los espacios cerrados de las disciplinas especializadas. Cuanto más avanzaba éste en su conocimiento, más perdía de vista el conjunto del mundo. Ensalzado antaño por Descartes como «dueño y señor de la naturaleza», el hombre se convirtió en una simple cosa en manos de fuerzas (las de la técnica, de la política, de la Historia) que le excedían, le sobrepasaban, le poseían. Y si este ha sido el proceso, comenta Husserl, Europa ha sido el escenario, el tiempo de esta transformación y renuncia, llevada al extremo de la imposibilidad de una restauración, de una vuelta al espacio original de pensamiento, un proyecto que de forma dramática Husserl reconoce imposible de recuperar: dieser Traum ist ausgeträumt, es decir, es un sueño soñado.

Fragmento de «El futuro de Europa» de Francisco Jarauta, Le Monde Diplomatique, n. 182

dilluns, 6 desembre de 2010

Des de Berlin

El Xavi González exposa a Berlin, a la SevenStar Gallery. Va inaugurar el 27 de novembre i la mostra serà oberta fins el 15 de maig, així que teniu temps de trobar un moment per passar per la capital alemanya.


El Xavi ens envia també un video del muntatge i la inauguració.


Bona música!!
...

diumenge, 5 desembre de 2010

Mosaics

Confesso que li tinc una certa antipatia a la figura del  Santiago Padrós, mosaïcista terrassenc, autor, entre altres obres, dels mosaics de la basílica del Valle de los Caídos (1951). Us dóna aquesta referència una pista de les meves dificultats amb el personatge?

Ara es publica un llibre sobre la seva figura i sobre els mosaïcistes  que van col·laborar amb el seu taller, obra de la historiadora Ana FernándezTessel·la a tessel·la. Els mosaïcistes del taller de Sant-Yago Padrós, que recupera una grafia del nom de l'artista que comença a aparèixer, segons crec recordar, cap a mitjans anys cinquanta, no així en les nombroses referències periodístiques que el citen durant els anys quaranta, quan, amb poc més de 20 anys, assumeix importants responsabilitats polítiques en la gestió cultural i artística de la ciutat com a membre destacat de l'aparell local del règim franquista.

Santiago Padrós amb Eugeni d'Ors
És evident que la vàlua d'un artista no pot mesurar-se per les seves filiacions polítiques, però és que més enllà de la curiositat de fer servir una tècnica singular per inusual (i amb un estil volgudament classicista, inspirat en els mosaics romans i sense la gràcia estèticament subversiva del trencadís modernista), jo trobo Padrós artísticament molt mediocre, i crec que la seva rellevància en el Panteó artístic local és una cuidada construcció fabricada des de les posicions de poder que va ocupar. No deixa de ser curiós que alguna de les  biografies de Padrós, com la que figura en un web dedicat al Valle de los Caídos [el web www.cuelgamuros.com ha estat despublicat i hem canviat les fotografies inicials d'aquest article] , expliqui, sense gaire manies, la seva meteòrica carrera (1942-43) a la Universitat de Barcelona i el seu posterior periple formatiu per l'Alemanya nazi, incloent-hi una beca de la Fundació Alexander Von Humboldt, que entre 1925 i 1945 va ser una eina del Reich alemany per promoure l'alineament ideològic pro-nazi de joves científics i artistes de tota Europa (ben diferent, doncs, de l'actual Fundació Alexander Von Humboldt, que va ser refundada el 1953 pel govern federal alemany).

Mosaic de Padrós al Valle de los Caídos
Això no té per què restar interès a l'obra d'Ana Fernández, sobretot si, com sembla, la historiadora ha dedicat una part important del llibre a recuperar la memòria dels que van treballar per a Padrós. Sí em sembla important, però, no oblidar el context històric en el qual es va desenvolupar la seva carrera, per posar allà on toca l'exclamació que va fer davant meu un historiador local, astorat pel meu escepticisme sobre la vàlua artística del personatge: "Però si ha estat un dels més importants mosaïcistes de l'Estat!", cosa que segurament és certa per dos motius evidents. El primer és que el mosaic com a tècnica artística ha tingut poquíssims practicants durant el segle XX amb posterioritat a la seva freqüent aplicació en l'arquitectura modernista. El segon és que la Guerra Civil va provocar no només la sortida a l'exili de molts artistes, sinó un anorreament de la modernitat i una desvinculació total de l'art que es feia a Catalunya i a Espanya dels corrents de la contemporaneïtat de l'època, una connexió que no es va recuperar fins els anys seixanta.

A Padrós el va consagrar com artista Eugeni d'Ors, tot convidant-lo a un Saló dels Onze, i el va popularitzar una obra faraònica i de mal gust erigida a major glòria de la "Cruzada Nacional". El mateix Ors que va acusar Jacint Morera de plagi perquè va proposar al Saló una relectura d'El Greco que no es va entendre, i el mateix monument on van deixar suor i sang milers de presoners republicans a qui es va fer pagar amb treballs forçats la seva fidelitat a la legalitat republicana. Tot un poema, no?