dilluns, 26 de març del 2007

Un fabricant anarquista (i 2)

(continuació)

Com hem dit, Noguera era àcrata. El 1926, amb les associacions anarquistes prohibides per la dictadura de Primo de Rivera, Valentí Noguera funda amb Pau Rodríguez Pauet i Francesc Sabat la Mutualidad Cultural y Cooperativista que va servir de tapadora legal als anarcosindicalistes terrassencs.

El setembre de 1930 Valentí Noguera va pagar la fiança que va permetre Rafel Sancho i Alegre sortir de la presó de Figueres i li va donar feina a la seva fàbrica. Sancho havia estat l'autor d'un atemptat contra Alfons XIII a Madrid en la desfilada militar de la jura de la bandera el 13 d'abril de 1913. Sancho era català, fuster d'ofici i tenia 23 anys quan va disparar els tres trets contra Alfons XIII que van ferir el seu cavall. El rei, però, va sortir-ne il·lès.

Sancho que havia passat mes de 17 anys a la presó, va buscar per viure una habitació en una casa del mateix carrer del Mas Adei, menjava a casa dels Noguera i aprenia l’ofici de teixidor. Aviat, però Sancho va retornar al seu ofici de fuster que exercia pel seu compte. A més a més estudiava teoria de teixits a l’Escola d'Arts i Oficis. Sancho va seguir afiliat a la CNT, però no va participar en cap de les activitats violentes dels cenetistes terrassencs (assalt a l’Ajuntament el 1932, etc.). Ja esclatada la guerra civil, Sancho va ser nomenat delegat de la Generalitat a la Col·lectivitat de la Construcció.

Encara que Francesc Sabat a Los anarcosindicalistas tarrasenses en el exilio inclou Sancho entre els anarquistes terrassencs morts per les malalties i els sofriments o per les bales nazis durant la segona guerra mundial, el seu final va ser encara més tràgic. Sancho que s'havia exiliat a Franca, va creure la promesa del general Franco que els que no havien comès delictes podien retornar sense ser represaliats. Sancho retornà, però va ser detingut. condemnat a mort i afusellat a Figueres.

Per la seva banda, Valentí Noguera amb 62 anys va ser detingut pels nacionals i va ser el primer dels terrassencs executats en el Camp de la Bota (27-04-1939).

No hem trobat la documentació del seu consell de guerra per saber de quins càrrecs concrets se l’acusava. El que sí que coneixem és un informe sobre Valentí Noguera del 16 de febrer, tramès per l’Alcaldia al jutge militar: "...dicho individuo siempre ha pertenecido a la sindical CNT, siendo de ideas anarquistas, haciendo propaganda por la prensa contra el Glorioso Movimiento Nacional". Una acusació molt feble per justificar una sentencia tan greu. Hi ha la creença que Valentí Noguera va ser afusellat pel sol fet d'haver acollit Sancho Alegre. Si fos així, la seva execució seria un dels casos mes penosos dels excessos de la repressió que va seguir a la guerra civil.

Rafel Comes i Ezequiel
_____________________